1r ESO: Malbaratament alimentari

El  malbaratament alimentari  es defineix com aquells aliments segurs i nutritius inicialment destinats al consum humà que són rebutjats o utilitzats de manera alternativa (no alimentària) al llarg de les cadenes de subministrament alimentari.

Aquesta  realitat sovint és  ignorada, ja que ens costa reconèixer, i darrere de la qual s’amaguen xifres vergonyoses. L’ONU calcula que afecta un terç del menjar que es produeix al món. A Catalunya, segons estudis recents de la Generalitat, cada català és responsable que 35 kg de menjar acabin a les escombraries. I no parlem de les deixalles inevitables (closques, ossos, pells de fruita no comestibles, etc.), parlem de la fruita que s’espatlla abans d’arribar al consumidor o que es llença perquè no té la forma o color adequats, del pa del dia o altres productes que no s’arriben a vendre i caduquen, del menjar que es torna ranci a casa o que llencem perquè ens ha sobrat al plat.

Tant els motius com la quantitat de menjar que llença cada família seran diferents, però és necessari fer una reflexió sobre els nostres hàbits a l’hora d’alimentar-nos o anar a comprar, sovint tan marcats pels horaris i el ritme de vida, i com afecten la quantitat de menjar que podem arribar a llençar. Si ens considerem consumidors responsables, reduir el malbaratament hauria de ser tan important com l’origen dels aliments.